Itinerari: Raimat - Santa Maria de Gimenells - Gimenells - Castell de Gimenells -
Sucs
Kms: 16
Punt
de partida: Raimat
Com
arribar-hi: Des de l'autovia A-2, sortida Lleida centre, agafar l'enllaç amb l'autovia A-22 direcció Osca. Prendre la
sortida 8 direcció Raimat.
Aquest itinerari ens portarà a conèixer una gran plana on les colonitzacions agràries i el Canal d'Aragó i Catalunya han estat protagonistes des de l’inici del segle XX. Veurem com l'aigua ha transformat un paisatge que abans de l'arribada d'aquesta era totalment erm, i uns pobles molt singulars, amb un urbanisme peculiar, únics tant a la província com a tota Catalunya.
L'arribada
de l'aigua, gràcies al canal
d'Aragó i Catalunya impulsat
pel grausí Joaquin Costa l'any 1906, va convertir una zona estepària en el que
veiem avui dia, grans extensions de cultius de regadiu, esquitxats de petits
embassaments amb boscs de ribera i zones boscoses de pins.
Vista del Pla de Raimat
El
1918 va encarregar la construcció de les bodegues (primer edifici de formigó
armat fet a Espanya), l’església i el poble per als colons, a l'arquitecte
modernista Joan Rubió i Bellver, deixeble
d'Antoni Gaudí.
Església del Sagrat Cor
Detall de la porta de l'església
Per
realitzar aquesta obra faraònica, va caldre la construcció de 100 km de sèquies
per dur l'aigua a tota la finca i embassaments de reg per a poder nodrir
aquesta xarxa hídrica.
Embassament de reg amb bosc de ribera
Us proposem una visita a la bodega, en la qual podreu gaudir de l'edifici
històric i del nou edifici dissenyat per l'arquitecte Domingo Triay Darde
inaugurat l'any 1988, el qual està construït sota una plantació de Cabernet
Sauvignon. Un cop acabada la visita podeu gaudir d'un tastet de les varietats
de vins que es fan a Raimat.
El poble, com hem dit anteriorment, fou dissenyat per Joan Rubió i Bellver
i també es mereix una visita. Podeu deixar el cotxe al pàrquing de la plaça en
la qual es troba l'església modernista del Sagrat Cor. Consta d'una sola
nau amb contraforts i petites capelles laterals amb els arcs parabòlics típics
del modernisme. És una construcció senzilla però d'una gran harmonia. Al seu
interior podreu gaudir dels frescos del pintor Miquel Farré i les obres del
mestre forjador serraller Jacint Cuyàs, també deixeble d'Antoni Gaudí.
A
continuació podeu passejar per la plaça, en la qual veureu l'edifici de les
Escoles, el frontó (un dels pocs que es poden trobar a la província) i el
monument a la Generalitat. Si teniu ganes de seguir el passeig us recomanem que
pugeu a l’ermita de la Verge de Montserrat, situada en un turó a cinc minuts
caminant des de la plaça.
Itinerari per pujar a la Ermita de la Verge de Montserrat
Vinyes i turó de l'ermita
Ermita de la Verge de Montserrat
Vistes de les vinyes des de l'ermita
Vistes des de l'ermita
Castell de Raimat vist des de l'ermita. (No és visitable)
Si després d'aquestes propostes se us ha fet l'hora de dinar entreu en
qualsevol dels dos restaurants del poble en els que podreu degustar menjars
típics de Lleida com els caragols a la llauna.
Un cop
visitat Raimat, ens aproparem a Santa Maria de Gimenells, a mig camí entre
Raimat i Gimenells. A banda i banda de la carretera veureu les grans extensions
de vinya del Pla de Raimat. Un cop s'acaba la finca de Codorniu, tot el que
eren vinyes passaran a ser grans extensions de cereal. Després de 8 km arribem a aquesta nova colonització agrària.
Santa Maria de Gimenells
Santa Maria de Gimenells
Santa Maria de Gimenells va ser impulsada pel patrici barceloní Ramon Albó
Martí. Amb la finalitat de rehabilitar joves delinqüents creà la Obra
Tutelar Agrària l'any 1928, que fou conseqüència de l'establiment dels
Tribunals Tutelars de Menors. La implantació d'aquests Tribunals feia necessària
la creació de centres per a l'acolliment i formació dels menors. És en aquest
context que Ramon Albó creà les colònies agrícoles Santa Maria del Vallés a
Lliçà de Vall i de Santa Maria de Gimenells.
Monument a Ramon Albó Martí
Casa de Ramon Albó Martí
L'Obra Tutelar Agrària, és encara avui dia, la Fundació que regenta la colònia
agrícola de Santa Maria de Gimenells.
Un
quilòmetre més endavant i flanquejats per grans plataners arribem a la nostra
propera parada: Gimenells.
Entrada a Gimenells des de Raimat
Gimenells, fou creat per l'Instituto
Nacional de Colonización, sota les ordres de l'arquitecte Alejandro de la
Sota, artífex de l'urbanisme de molts d'aquests nuclis. El 1943 es donà llum
verda per a l'expropiació de terres a l'Obra Tutelar Agrària per tal
de construir-hi el poble de Gimenells. El dia 1 de juliol de 1947, s'inaugura
oficialment el poble de Gimenells.
Vista de Gimenells
En ser un nucli creat fa 70 anys, no trobarem edificis especialment
interessants des del punt de vista arquitectònic, però tot el conjunt, en si
mateix, és un gran testimoni històric sobre les
reformes agrícoles que la dictadura franquista va endegar per tal
d'afrontar els anys de l'autarquia a Espanya, i el tipus d'urbanisme dels nous
assentaments per als colons. A les afores del poble, trobem el que fou el
Centro Tecnológico de Colonización. Avui dia, es conserva quasi en la seva
totalitat, amb les que foren les cases dels treballadors, la sala
d'experimentació, les vaqueries,...L'IRTA( Institut de Recerca i Tecnologia
Agroalimentàries), ocupa actualment part de les instal·lacions, mentre que
també podem trobar el complex La Vaqueria, on hi té la seu el restaurant
Malena, el qual compta amb una estrella Michelin.
Detall de Gimenells
La majoria d'aquests nous assentaments s’aixecaren a Andalusia,
Extremadura, Castella la Manxa i Aragó, mentre que a Catalunya sol
se'n van construir 4. Tres d'ells es situen aquí, en la ruta que us
proposem, Gimenells, Sucs, i Pla de la Font, nucli situat a sis quilòmetres de
Gimenells. El quart és Poblenou del Delta, anteriorment anomenat Villafranco
del Delta.
A 3 quilòmetres de Gimenells en direcció a Sucs podrem trobar el castell de
Gimenells el qual s'albira des de les afores del poble.
Vista del castell de Gimenells
Situat sobre un turó, el petit castell es troba parcialment en runes, però
conserva encara part de l'estructura.
Vista del castell de Gimenells
L'edifici
està constituït per tres parts o estructures ben diferenciades. La
torre quadrangular, que, tot i que no es pot afirmar amb total seguretat
sembla ser d’època renaixentista, en la qual s’hauria fet una reforma del
castell per tal de reconvertir el seu ús defensiu en residència. L’estructura
que trobem al sud, pel fet d'entrar dins la torre i adaptar-se al terreny, i
pel tipus de construcció podríem trobar el seu origen en el període islàmic.
El tercer element és pot datar al segle XIV, i podria haver estat un
celler, reformat durant el segle passat.
Torre del castell
Ruines del castell
Des del turó tenim unes vistes privilegiades sobre el terme de Gimenells i
Pla de la Font, així com de la plana de les comarques veïnes de la Llitera i el
Baix Cinca a l'Aragó. Si l'atmosfera es troba neta i bufa el vent gaudireu
d'unes vistes meravelloses del Prepirineu i el Pirineu amb l'Aneto i la
Maladeta dominant l'horitzó.
Vistes des del castell de Gimenells
Vistes des del castell de Gimenells
Vistes des del castell de Gimenells
En tres quilòmetres més arribem a l’última etapa del nostre itinerari:
Sucs.
El
nucli primitiu de Sucs va quedar despoblat el 1658 a causa de les guerres, les
sequeres i la fam. L'Instituto Nacional de Colonización va comprar la finca el
1944. Més tard s'aixecaria el nou poble de Sucs. L'urbanisme i la estètica dels
edificis segueixen el mateix patró que els de Gimenells o Pla de la Font.
Vista de Sucs des del parc del Vilot.
A Sucs no heu de deixar de visitar el parc del Vilot. Si se us ha fet
l'hora de berenar, podeu fer un mos sota l'ombra dels pins a la zona
de pícnic que hi trobareu. Si decidiu seguir amb la visita us
proposem que pugeu a dalt del turó on trobareu les restes del castell de Sucs.
Restes del castell de Sucs
També trobareu restes d'una antiga església romànica, els fonaments de la
qual encara són visibles. Era una església d'una sola nau, absis, i una petita
capella adossada a aquest últim. En la pujada al cim del turó trobareu tres
sitges de la mateixa època així com algunes restes d'un antic poblat
ibèric ilerget. Aquesta zona del parc està força deteriorada i abandonada però
val la pena que feu l'esforç per gaudir de les vistes que us oferirà el cim
d'aquest petit turó. Igual que des del castell de Gimenells, des del turó del Parc
del Vilot de Sucs també veureu les planes de la comarca aragonesa de la
Llitera, part del terme municipal del poble d'Almacelles i petits boscos de
pins replantats durant la dictadura franquista amb els Pirineus com a teló de
fons. Des d'aquest punt us serà més fàcil entendre l'urbanisme de Sucs.
Vistes de la zona d'Almacelles amb els Pirineus de fons
Vistes dels boscos de pins de Sucs
Per acabar, sortint de Sucs direcció Raimat i Lleida, trobareu un
petit poblet empegat a Sucs, anomenat Suquets. Avui dia
resta pràcticament abandonat. José Irigoyen,
empresari agrícola va crear, el 1955, en uns terrenys cedits per
l'Instituto Nacional de Colonizacion, una indústria agrícola i
un poble per a què els seus treballadors s'hi allotgessin. Aquest seria un
cas de colonització semblant al de Raimat, on es creà un assentament per
allotjar els treballadors d'una sola indústria. Dins d'aquesta colònia tothom
treballava en el conreu, i en el posterior envasat. Els seus productes, eren
envasats sota la marca Suquets, i anaven des de llet d'ametlla, arròs,... a
múltiples conserves, les quals eren venudes en algunes de les botigues de
queviures més famoses i prestigioses de
Barcelona (Quílez, Ravell, Fortuny,...).
Colònia de Suquets
Carrer de Suquets
Escoles de Suquets
José Irigoyen, un
enamorat de l'aviació, va fer construir un camp d'aviació, el qual servia tant
d'esbarjo per als seus vols privats com per a l'exportació dels productes de
Suquets.
VVídeo emés per TV3 sobre l'aerodrom de Suquets
Tots els colons que van venir a Suquets provenien del poble navarrès de
Santesteban, del qual n'era filla l’esposa d'Irigoyen.
La
residència dels Irigoyen es pot veure des de la carretera. Al seu interior s'hi
distingeix un frontó (típic als pobles navarresos), i la capella, en la qual hi
ha uns frescos del pintor Miquel Farré.
Residència dels Irigoyen
Capella de la residència dels Irigoyen
En aquest punt finalitza l'itinerari per les colonitzacions agràries al
voltant del canal d'Aragó i Catalunya. Creiem que és una ruta molt interessant
per diversos aspectes. Des del punt de vista paisatgístic podem observar com la
mà de l'home és capaç de transformar unes terres totalment ermes en grans
extensions amb plantacions de vinya i cereal, en les quals l'aigua n'és la
protagonista. Tot això sumat a les vistes sobre les planúries del Cinca a
l'Aragó i dels grans pics del Pirineu a l'horitzó fan d'aquest paisatge un
indret per descobrir. És molt interessant l'urbanisme i arquitectura peculiar
dels pobles o colònies agrícoles exemples únics a tot Catalunya. I
des del punt de vista històric creiem que és una zona singular en què podem
veure en un radi de 15 quilòmetres l'evolució de les colonitzacions agrícoles
des dels inicis del segle XX fins a les colonitzacions planificades pel
franquisme. Veurem diferents tipus d'aquestes colonitzacions, unes finançades
amb capital privat i creades al voltant d’una sola indústria com Raimat o
Suquets, colonitzacions impulsades per l'Administració com Sucs o Gimenells, en
les quals els colons treballaven la terra a canvi d’un cànon o una colònia de
caràcter benèfic com Santa Maria de Gimenells.
És per
tot això que creiem que val la pena conèixer aquesta zona i us animem a fer-ho
amb interès.
