Itinerari: La Guàrdia d'Urgell - El Molí de l'Espígol - El Tarròs - Castell del Remei - Penelles - Linyola - Mollerussa - Estany d'Ivars - Ivars d'Urgell - Barbens.
Km: 52
Punt de partida: La Guàrdia d'Urgell
Font: Google Maps
Com arribar-hi: Venint de l'autovia A2, hem de prendre la carretera C53 direcció Balaguer fins arribar a Tornabous. A la meitat de la travessera trencar per la carretera LV3231 direcció a Agramunt que en pocs quilometres ens deixa a La Guàrdia d'Urgell
En aquesta entrada us proposem descobrir el rovell de l'ou de la plana d'Urgell, un territori que ens amaga paisatges sorprenents i un patrimoni que val la pena conèixer. Tota aquesta zona esta caracteritzada per la intensa producció agrícola, que gràcies al reg provinent del canal d'Urgell, l'han convertit en una de les zones agrícoles més importants de l'Estat. La majoria de l'itinerari transcorre per la comarca del PLa d'Urgell, tot i que tamé passarem per indrets pertanyents a les comarques veïnes de la Noguera i de l'Urgell.
Abans de començar hem de saber que aquesta zona que visitarem no és un territori amb molta tradició tuística, per la qual cosa alguns dels actius turístics que existeixen poden estar tancats al públic i en d'altres s'haurà d'avisar si es vol visitar. A part d'aquest detall, cal dir però, que tot i no comptar amb unes poblacions excessivament atractives des del punt de vista patrimonial, si trobarem monuments molt interessants i desconeguts que val la pena conèixer. Hem de pensar que abans de l'arribada de l'aigua, aquesta era una zona "difícil", de fet era coneguda com el clot del dimoni (tot i que sembla que aquest nom fou una campanya propagandística de la família Girona per aconseguir les concessions del canal d'Urgell), on el clima extrem i la falta d'aigua feien difícil que sorgissin nuclis importants de població. Tot això va canviar amb la construcció del canal d'Urgell (segona meitat del segle XIX), gràcies al qual, aquell clot del dimoni es va convertir amb el que veiem avui en dia, una gran plana on no hi ha un metre quadrat sense explotar agricolament i on les seves poblacions cresqueren ràpidament durant el segle XX. On més clar veiem reflectit aquest fet és en la seva capital, Mollerussa, que passà de 957 habitants l'any 1857 fins als prop de 15000 que hi viuen actualment.
Paisatge de la Plana d'Urgell
Aquesta zona, es travessada per l'autovia A2, per la qual cosa tothom en major o menor mesura coneixerà visualment, malgrat això, poques vegades ens hi aturem per descobrir-hi els seus racons. Veurem pobles interessants, palparem la activitat agrària de la zona, conèixerem una colònia agrícola, veurem un espai natural de gran interès,...
Abans de començar amb l'itinerari cal fer esment a l'element transformador de tota aquesta zona que fou, com ja hem dit, el canal d'Urgell. La construcció d'aquesta infraestructura es remunta segles enrere, ja que en temps de Carles I de Castella i del seu fill Felip II, ja es van fer estudis per a la construcció d'un canal de reg en aquesta zona. Finalment per diversos motius aquests estudis no van prosperar, però ja es va plantar la llavor del que seria el futur canal d'Urgell. Altres iniciatives posteriors foren les del veí d'Anglesola, Pere Ripoll, durant el segle XVII i la del comerciant barceloní Jaume Duran i del Marques de la Ensenada a finals del segle XVIII (1777-1786). Entre 1815 i 1820, Antonio Sellés va fer un altre projecte, el qual es començà a construir l'any 1829, però fou paralitzat per l'esclat de les guerres carlines. És reprendria a partir de l'any 1847 en que l'Estat atorgà les primeres concessions, i que finalment s'atorgaria en la seva totalitat a l'empresa de la família Girona. Finalment, Pere de Andrés Puigdollers i Constantí de Ardanza realitzarien el projecte final i el dirigiria Domingo Cardenal Gandasegui. El canal d'Urgell fou una realitat el 1862, any en que es regà la primera finca. POsteriorment, el 1929 es començà a construir el canal Auxiliar que s'inauguraria el 1932.
Sèquia del canal d'Urgell
El canal d'Urgell té una llargada de 144 km, pren les aigües del riu Segre prop de Ponts i desaigua al mateix riu Segre prop de Montoliu de Lleida. A més a més el sistema hídric del canal d'Urgell compta amb un canal auxiliar de 76,6 km i quatre sèquies principals, amb una llargada de 102 km. Entre tots aquests canals es reguen un total de 70000 hectàrees de terreny.
L'inici de l'itinerari esta situat al petit poble de la Guàrdia d'Urgell, tot i que si ho desitgeu podeu inicial-lo al Pilar d'Almenara (situat a 4,5 km d'aquest indret en direcció a Agramunt). Tot i que aquesta torre de guaita pertany a una altra zona, és força interessant arribar-nos a aquest punt per iniciar la ruta, per que ens serveix com a un mirador excel·lent sobre la zona que visitarem. El Pilar d'Almenara (en un itinerari posterior ho explicarem més a fons), és una torre defensiva dels segles XI-XII, de 15 metres d'alçada i 2 pisos, situada a la serra d'Almenara de la qual en pren el seu nom. Des de dalt de la torre podrem observar gran part de la plana d'Urgell, i ens farem una idea del territori que visitarem i del seu potencial agrícola.
Pilar d'Almenara
Vista sobre la plana d'Urgell des del Pilar d'Almenara
Un cop vist el territori des de la llunyania és moment d'endinsar-nos-hi i ho farem començant pel petit poble de la Guàrdia. D'aquest petit nucli, pertanyent al municipi de Tornabous, en destaquen tres mouments que per les dimensions del poble és un fet a tenir en compte. Com bé indica el seu nom, aquesta població sorgí com a element de defensa en les lluites territoriaks d'aquesta zona durant el segle XI (l'any 1063 ja el trobem esmentat).
Podem deixar el cotxe en qualsevol carrer i endinsar-nos pel carrer Major, en el qual de seguida hi trobarem a mà esquerra l'antiga església de Sant Sebastià, del segle XVII. És un petit temple d'una sola nau, d'estil barroc però amb característiques romàniques, com la seva portada adovellada o el campanar de cadireta, De la façana també en destaca la seva rossassa. (No és visitable).
A pocs metres de l'església trobarem una escalinata que ens durà fin als peus d'una interessant torre defensiva, probablement del segle XI, la qual depenia de la torre-castell d'Almenara. És tracta d'una estructura quadrangular de tres pisos d'alçada amb un aspecte molt robust. A 6 metres estava situada la que era la porta principal, amb un arc de mig punt.
Església de Sant Sebastià
Torre de la Guàrdia
A la sortida del poble en direcció Tornabous hi trobem l'església nova dedicada a Santa Maria. Fou construïda als anys 60 i és obra de l'arquitecte Isidre Puig Boada. Puig Boada nasqué el 1890 a Barcelona i fou deixeble d'Antoni Gaudí. Fou un gran estudiós de la seva obra i treballà com a codirector de les obres de la Sagrada Família als anys 50 i en fou el director del 1966 fins al 1974. Puig Boada fou un dels arquitectes responsables de la façana de la Passió del temple expiatori barceloní. Durant els anys 60 treballà per al Bisbat d'Urgell en la construcció de diversos temples parroquials, alguns dels quals podrem veure en el nostre itinierari. En aquests temples s'hi pot veure la influència gaudiniana i l'estil noucentista en molts dels seus elements.
Església nova de la Guàrdia d'Urgell
Prenem el cotxe i ens dirigim ara en direcció al poble de Tornabous. Poc abans d'entrar a la població, i senyalitzat amb panells informatius, trobem el desviament que ens duria fins al jaciment iber del Molí de l'Espígol, el qual forma part de la Ruta dels Ibers. Actualment (juny 2016), aquestjaciment està tancat al públic degut a obres de millora que s'hi estan duent a terme i de moment no hi ha data prevista per a la seva reapertura. Tot i això us aconsellem que visiteu la plana web del Museu d'Història de Catalunya, que és qui ho gestiona, on hi trobareu la informació actualitzada: Molí de l'Espígol. El Molí de l'Espígol fou declarat l'any 2009 Bé Cultural d'Interès Nacional, i és un dels millors jaciments ibers que podem trobar a Catalunya. Aquesta ciutat era ocupada per la tribú dels ilergets i una de les causes per les que ens ha arribat fins als nostres dies, fou el seu abandonament parcial entorn l'any 200 aC. coma conseqüència de la segona Guerra Púnica, i definitiu a mitjans del segle IaC.
Els seus origens es situarien entre finals de segle VI i incials del V aC, i és un exemple de primer ordre de l'urbanisme ilerget. Aquesta ciutat era un nucli important, el qual basava la seva subsistència en l'agricultura i en la ramaderia, la qual cosa es pot veure en la distribució de les seves estances amb espais destinats a l'emmagatzemament de gra i als animals.
Prenem ara la carretra C53 direcció Balaguer i en 1,5 km arribem a les afores del pobles del Tarròs on a mà dreta hi trobem el monument a Lluis Companys, nascut en aquesta vila el 21 de juny de 1882. POdem aparcar el vehicle a l'esplanada i fer un passeig per aqiuest espai. Si ho desitgeu, podeu visitar el Centre d'Interpretació del President Lluis Companys. Per accedir-hi s'ha de trucar prèviament per a sol·licitar la visita. Centre d'Interpretació Lluis Companys.
Monument a Lluis Companys
CI de Lluis Companys
Tornem a prendre la carretera C53, i després de 5 km i travessar els pbles del Tarròs i la Fuliola, arribem a l'encreuament amb la carretera local LV3344. Deixem la carretra principal i ens dirigim ara en direcció a Ivar d'Urgell. En pocs metres ens trobem amb les indicacions del que sera la nostra propera parada, el Castell del Remei.
Castell del Remei
L'any 1853 Ignasi Girona i Targa va comprar la finca de la Torre del Bisbe per a establir-hi la colònia agrícola del Castell del Remei, sabedor que amb la construcció del canal d'Urgell aquestes terres serien un lloc idoni per al cultiu de la vinya i d'altres productes agrícoles, malgrat que des de l'any 1780 ja es tenia noticia de la existència d'un celler en aquest indret. Amb les successives compres de terreny, la finca va arribar a les 1090 hectàrees, i comptava amb multitud d'instal·lacions, com el castell, el santuari de la Verge del Remei, dos molins, celler, destil·leria, magatzems, les cases dels treballadors,... La fincà va anà passant de pares a fills i s'anà mecanitzant i introduint-hi millores aconseguint ser un dels primers cellers en embotellar vi de tot l'Estat.
L'any 1950 va morir Joan Girona i Vilanova sense fills i la finca va passar als nebots que finalment la vendrien l'any 1982 a la família Cusiné, que la dedica unicament a l'elaboració de vins. (Per saber més sobre la història del Castell del Remei: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_del_Remei). Us animem a fer la visita guiada on us ensenyaran el celler, el procés d'elaboraió del vi i la història de la família Girona. Podeu veure les tarifes i horaris de les visites a la seva plana web: www.castelldelremei.com.
Reprenem l'itinerari tornant a buscar la C53 i seguirem direcció Balaguer per desviar-nos aquest cop a mà dreta en direcció Penelles. En aquest punt entrem a la comarca de la Noguera, tot i que la zona continua mantenint les mateixes característiques. Penelles és un petit poble de 500 habitants, el qual es mereix el nostre interès per diverses raons.
Celler
Santuari del Remei
Quadre del Castell del Remei
L'any 1950 va morir Joan Girona i Vilanova sense fills i la finca va passar als nebots que finalment la vendrien l'any 1982 a la família Cusiné, que la dedica unicament a l'elaboració de vins. (Per saber més sobre la història del Castell del Remei: http://ca.wikipedia.org/wiki/Castell_del_Remei). Us animem a fer la visita guiada on us ensenyaran el celler, el procés d'elaboraió del vi i la història de la família Girona. Podeu veure les tarifes i horaris de les visites a la seva plana web: www.castelldelremei.com.
Santuari del Remei
Santuari del Remei
Estany al Castell del Remei
Reprenem l'itinerari tornant a buscar la C53 i seguirem direcció Balaguer per desviar-nos aquest cop a mà dreta en direcció Penelles. En aquest punt entrem a la comarca de la Noguera, tot i que la zona continua mantenint les mateixes característiques. Penelles és un petit poble de 500 habitants, el qual es mereix el nostre interès per diverses raons.
La història de Penelles es remunta al segle XI on trobem la carta de població de l'any 1084. El 1186 el Comtat d'Urgell va fer la donació de Penelles a l'Ordre del Temple, depenent jurisdiccionalment de la comanda de Barbens, per posteriorment passar a l'Ordre dels Hospitalers de Sant Joan que més tard es transformaria en l'Ordre de Malta. Aquesta ordre religiosa tindria la jurisdicció civil i criminal sobre Penelles fins a la meitat del segle XIX en que fou abolida.
Del patrimoni monumental de Penelles en destaca la creu de terme d'estil gòtic datada entre els segles XIV i XV, i que es troba situada prop de l'església de Sant Joan. Aquesta església fou construïda entre els anys 1951 i 1961 pels arquitectes Josep Danés i Torras (arquitecte entre d'altres de l'estació del cremallera i el Santuari de Núria, el Sant Crist de Balaguer o l'església de la Bonanova de Barcelona), i d'Isidre Puig Boada del qual n'hem parlat anteriorment. Davant de l'església trobem en una petita plaça les dovelles que fromaven part de l'entrada de l'antic cementiri de Penelles, una de les quals conserva un relleu d'una calavera, que demostraria el seu origen. Ben a prop d'aquest punt s'alça l'església vella, datada entre els segles XVI-XVII, de la qual se'n conserva la façana sense el campanr, part de l'absis i alguns murs. El seu interior albergava un valuós retaule en pedra de l'Assumpció de la Verge, patrona dels Templers, dels segles XIV-XV que fou traslladat al temple nou. A davant de l'església vella trobem una curiosa font monumental, de l'any 1896, en la qual destaquen els rostres esculpits dels representants del poder polític, el religiós i el policial.
Església nova de Penelles i creu de terme
Església vella de Penelles
A més a més d'aquest interessant patrimoni monumental a Penelles han organitzat aquest any 2016 el festival GAR-GAR, dedicat a la pintura mural de carrer. Durant els dies que va durar aquest festival es van pintar per tot el nucli urbà de 26 murals de grans dimensions decorant parets i murs de la població. Us encoratgem a fer-vos amb el plànol de la situació dels murals i sortir a la seva recerca.
Murals de Penelles
Murals de Penelles
Murals de Penelles
Murals de Penelles
Paisatge del Pla d'Urgell
Banqueta del canal
Arribem a Linyola, una de les poblacions més importants d'aquesta zona, i el que primer ens crida l'atenció abans d'arribar-hi és l'imponent absis de l'església parroquial de Santa Maria. Deixem el cotxe en qualsevol dels carrers del centre i ens dirigim a la bonica plaça porticada dels segles XVII-XVIII que s'obra davant de l'imponent temple. D'estil gòtic, l'església de Santa Maria fou iniciada segons alguns autors entre els segles XIV i XV i s'acabaria l'any 1587, sent l'única església d'aquestes característiques que podem trobar en tota aquesta zona. Consta d'una sola nau, amb el cor també d'estil gòtic, altars laterals i grans contraforts que sustenten els arcs de la volta central. En la façana, de factura molt senzilla, en destaquen la portalada d'estil plateresc, un òcul i el seu campanar octogonal amb quatre torricons a la seva base que li confereixen un aspecte molt característic. Si és desitja es poden concertar visites trucant al telèfon 973575093.
Santa Maria de Linyola
Un cop visitada l'església us aconsellem que feu un passeig pel centre de Linyola on destaquen l'edifici de l'Ajuntament, un palau renaixentista dels segles XVI-XVII, on hi podeu visitar el seu celler, el monument que commermora l'arribada de l'aigua a Linyola el 1899 o una antiga casa pairal de l'any 1754, avui reconvertida en hotel rural.
Ajuntament i casa pairal (actualment Hotel La Guspira)
Deixem Linyola i ens dirigim ara a la capital de la comarca del pla d'Urgell, Mollerussa. En els següent plànol us proposem un petit itinerari per conèixer la població i els seus atractius. Podeu deixar el cotxe al costat de la via del tren, on no tindreu cap problema per aparcar i començar des d'aquest punt la visita. Els monuments i espais que us proposem en la visita a Mollerussa són:
- Casa Niubó (Consell Comarcal del Pla d'Urgell)
- Església de Sant Jaume
- Plaça de l'Ajuntament
- Plaça Major
- Capella de Sant Isidòri
- Espai Cultural del canal d'Urgell
- Sèquia tercera del canal d'Urgell
- Museu dels Vestits de Paper
Abans de començar l'itinerari, si ho desitgeu, us podeu apropar al monument que recorda la linia de ferrocarril que unia les poblacions de Balaguer i Mollerussa. Aquesta línia de 18 quilometres i 8 estacions, fou iniciada l'any 1899 per la companyia de l'industrial barceloní Manuel Bertrand amb la voluntat de transportar la remolatxa cultivada en els camps de la plana d'Urgell cap a la sucrera de Menàrguens, tot i que finalment també fou utilitzada per al transport de passatgers i de materials per a la construcció de la presa de Camarasa. Fou explotada per la Companyia del Ferrocarril de Mollerussa a Balguer i és clausurà l'any 1951.
Monument en record a la línia de ffcc Mollerussa-Balaguer
Al costat de la via fèrria de la linia Lleida-Manresa-Barcelona, podreu veure la Casa Niubó, un bonic xalet modernista que actualment acull la seu del Consell Comarcal del Pla d'Urgell. Ara si arribem a la via principal de Mollerussa, l'antiga carretera NII, en la qual destaca per sobre de tot l'església parroquial de Sant Jaume. Ens trobem davant d'un altre temple de l'arquitecte Isidre Puig Boada del que ja n'hem parlat anteriorment, i les obres del qual ens han anat acompanyant durant l'itinerari que ens ocupa. L'església de SAnt Jaume, fou iniciada a les primeries de la dècada dels 50 per tal de substituir l'anterior església que havia quedat destruïda durant ka Guerra Civil, i s'acabaria l'any 1958. El que més destaca d'aquest temple és la seva clara influència italianitzant, amb reminiscències amb les basíliques paleocristianes i bizantines i també amb els temples renaixentistes, tant pel que fa al seu interior com en la estructura dels elemnets exteriors. El seu interior consta de tres naus, essent la central la més alta, separada per set columnes rematades per capitells decorats amb motius vegetals. De l'exterior en destaca el seu campanar de 40 metres d'altura, situat als peus del temple, el qual recorda al campanar de la basílica de Sant Marc de Venècia, el porxo d'entrada amb cinc arcades i el baptisteri independent de la resta del temple (tot i que mai hagi fet aquesta funció). Podreu visitar l'església els dies i en hores en que es celebrin les celebracions litúrgiques (divendres i dissabtes als vespres i diumenges al migdia).
Església de Sant Jaume
Creueu ara l'avinguda principal per després de travessar la plaça de l'Ajuntament i l'Ajuntament, lloc que ocupava l'antiga església de Sant Jaume, endinsar-vos cap al casc antic en direcció a la PLaça Major. En tota aquesta zona trobareu establiments de restauració per si heu de fer una parada per dinar o per reprendre forces. La plaça Major, és un espai molt agradable, envoltat d'arbres i edificis senyorials, en la qual destaca per sobre de tot la petita capella de Sant Isidòri, patró de la localitat.
La capella tindria el seu origen al segle XVI, del qual és la portalada d'entrada, mentre que la resta seria de factura moderna. Esta dedicada a Sant Isidòri de Quios, un sant d'origen turc, tot i que les seves relíquies es veneren a Venècia (una altra connexió entre Mollerussa i Venècia. Per conèixer més a fons aquesta curiosa connexió podeu veure: http://blogs.descobrir.cat/pedresvistes/2013/04/04/mollerussa-i-la-connexio-veneciana/ ). En el seu interior es conserva una imatge d'alabastre del Sant, que tot i que profundament restaurada després de quedar pràcticament destruïda després de la Guerra Civil, sembla que es podria datar entorn del l'any 1500.
Plaça Major
Capella de Sant Isidòri
Reprenem la marxa i ens dirigim una altra vegada cap a l'artèria principal de Mollerussa per arribar fins a la Casa del Canal, edifici de d'on es van dirigir les obres de construcció del canal d'Urgell i on hi trobem la seu de la Comunitat General de Regants. A més a més, també hi podrem visitar l'Espai Cultural del Canal d'Urgell, un equipament cultural que ens servirà per conèixer la importància d'aquesta infraestructura així com detalls de la seva construcció. Podeu concertar visita trucant al telèfon: 973603997.
Us animem un cop visitat aquest espai, fer un passeig vorejant el canal, en aquest cas una de les quatre sèquies del canal principal, que travessa Mollerussa. Quan ho desitgeu podeu prendre qualsevol dels carrers per tornar a endinssar-vos al nucli i tornar a sortir a la via principal. Per acabar la visita a la capital del Pla d'Urgell us proposem que feu una visita a un altre espai museístic, en aquest cas un museu força singular, el Museu dels Vestits de Paper. Des de fa més de 50 anys es celebra en aquesta localitat una desfilada de vestits elaborats en paper, i d'ençà uns anys es va inaugurar aquest museu on s'exposen una mostra d'aquests espectaculars vestits. Trobareu la informació sobre horaris i tarifes a la plana web del museu: www.museuvestitspaper.cat .
Acabem en aquest punt la nostra visita a Mollerussa, una bulliciosa població amb una intensa activitat comercial i econòmica que a més a més com hem pogut comprovar també amaga en el seu sí petits tresors dignes de ser descoberts. Reprenem el nostre itinerari i ens dirigim ara cap a l'autovia A2 que prendrem direcció Barcelona fins a la sortida 489 direcció Vila-sana. Travessarem aquesta població i resseguirem les indicacions que ens duran fins a l'Estany d'Ivars i Vila-sana. Deixarem el cotxe al pàrquing exterior de l'estany i ens endinsarem cap a aquest espai natural sorprenent, en el qual hi trobarem racons per descansar, instal·lacions per observar la fauna, espais de pícnic,...
Estany d'Ivars i Vila-sana
L'estany d'Ivars i Vila-sana és l'estany més gran de Catalunya amb una superfície de 126 ha. i amb una capacitat de 24 hm3 d'aigua. Té una longitud de 2150 metres, una amplada en el seu punt màxim de 730 metres i comta amb 25 illes, 8 ha. de canyissars i 3 km de camins. S'hi han observat més de 225 espècies d'animals, entre els quals la fotja, l'ànec verd o el camesllargues. Al 2009 s'hi van introduir cavalls de la Camarga provinents del Delta per pasturar les zones dels canyissars i així garantir-ne la seva conservació i manteniment.
Tot i que el seu origen es remunta milers d'anys enrere no fou fins la construcció del canal d'Urgell, que li va proporcionar una aportació d'aigües que va provocar l'espectacular augment de l'estany, que prendria un protagonisme cabdal a la zona. Tot i això l'any 1914 va haver-hi un primer intent per dessecar-lo, fracassat per l'oposició dels regants. Malgrat que la població estava en contra de la seva desaparició ja que havien fet de l'estany el seu centre de vida amb la pesca i la caça com a principals activitats, l'estany s'acabaria dessecant el 1951 en el marc del Proyecto de Saneamiento, que tenia per objectiu l'augment de les terres de conreu.
Estany d'Ivars i Vila-sana
Estany d'Ivars i Vila-sana
Estany d'Ivars i Vila-sana
A principis dels anys 90 es va plantejar recuperar l'estany, i al 2003 ja s'havien adquirit les 165 finques necessàries per a dur-ho a terme. Durant l'any 2009 es va completar el procés d'emplenament i avui en dia l'estany d'Ivars i Vila-sana s'ha consolidat com un dels espais naturals lacustres més importants de Catalunya. Podeu fer un passeig pels seus 3 km de camins i us recomanem que porteu uns binocles per observar la seva fauna des de les diferents instal·lacions de guaita repartides per tot l'estany.
Agafem el cotxe per dirigir-nos cap a les últimes destinacions del nostre itinerari, Ivars d'Urgell i Barbens. En pocs minuts arribem a la primera de les dues poblacions i aquí us proposem que feu una breu visita al seu centre històric, en el qual destaquen l'església parroquial de Sant Andreu, un temple de dimensions considerables d'estil barroc, i les cases senyorials de Cal Sant i Cal Segarreta. L'església, que s'alça en el lloc que ocupava l'anterior temple romànic, fou construïda a les darreries del segle XVIII i s'acabaria poc després amb la construcció del campanar. En quan a les cases senyorials, Cal Sant és la més antiga, situada a la plaça Major, a escassos metres de l'esgléssia, mentre que Cal Segarreta (la més important de les dues), esta situada al fons de la plça de darrera de la plaça Major. En destaca la seva sobrietat, així com el petit campanar que trobem en el lloc que ocupa la capella de Sant Pere.
Cal Segarreta i església de Sant Andreu
D'Ivars també us recomanem la visita a l'ermita de la Mare de Déu de l'Horta, situada a les afores del poble en direcció a Barbens, prop de la zona escolar i esportiva del poble. La ermita està emplaçada en un bonic espai on hi trobareu taules de pedra a l'ombra de grans arbres per si voleu descansar una estona. La ermita sol estar oberta al públic, per la qual cosa us animem a entrar-hi per fer un cop d'ull a l'interior d'aquest temple de la segona meitat del segle XVIII. Als seus encontorns podreu veure-hi adossada l'antiga casa de l'ermità i una bella creu de terme.
Ermita de la Mare de Déu de l'Horta
Ermita de la Mare de Déu de l'Horta
Agafem el cotxe i salvem els escassos 1,5 km que separen Ivars de Barbens, i mirem d'estacionar prop del centre històric de la vila (inclós en l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya). Fent un passeig pel carrer Major i la pla plaça dels Cavallers de Malta observarem el patrimoni que atresora (com la casa Veciana o Cas Pastoret), fins a arribar a la plaça Major, en la qual s'alcen l'església parroquial de Santa Maria i l'antic castell de Barbens, avui en dia seu de l'Ajuntament.
Barbens és una vila històrica, la qual trobem esementada ja durant el segle XI,pero fou durant el segle XII (1166-1168), que la seva importància augmentà degut a que la família Barrufell, que n'ostentava la jurisdicció, en cedí el domini a la comanda templera de Gardeny (Lleida). L'any 1168 apareix documentat el primer comanador de Barbens, Ramon Barrufell (antic Senyor de Barbens reconvertit en templer), i el patrimoni de la comanda començà a augmentà fent de Barbens un lloc important a partir de compres i donacions. Un cop extingida l'ordre del Temple, Barbens es convertí en comanda Hospitakera, la qual n'ostentà el domini fins als segle XIX.
Plaça Major de Barbens
El castell templer fou profundament transfrmat durant el segle XVIII per Manel Montoliu,comanador hospitaler de Barbens, tot i que conserva elemnts medievals importants com la sala de les arcades (S.XII-XIII). Malgrat aquest elements la majoria de l'edifici correspon al segle XVI i XVIII fruit de la reforma feta per Manel Montoliu. Si el visiteu en horàri d'atenció al públic podreu veure la planta inferior i si ho demaneu segur que us el poden ensenyar amb més detall. Les façanes són fruit de la reorma del segle XVIII i en destaca l'escut amb una inscripció sobre Manel Montoliu a la façana principal i un blasó del mateix comanador a la fçana posterior que també es mereix una visita.
Castell templer de Barbens
Castell templer de Barbens
En la mateixa plaça hi trobem l'església de Santa Maria, de la qual en tenim noticia ja al 1098. Aquest temple pertanyia a la Comanda fent les funcions de capella particular, i mes tard fou ampliada per a donar servei a tot el poble. En ella hi podem veure una barreja d'estils, des d'elements romànics, com part de la volta situada als peus de l'església, fins a barrocs com l'òcul que s'obra a la fçana sobre la fornícula que acull una imatge de la Mare de Déu. El seu interior esta format per tres naus, cobertes amb volta de creueria menys el tram cobert amb volta de canó, amb petites capelles obertes a les naus laterals.
Església de Barbens
Al centre de la plaça destaca la bella creu de terme d'esti renaixentista (S.XVI), provinent del petit lloc del Bullidor. El Bullidor era un petit nucli, avui practicament abandonat, en el qual hi ha les ruïnes de l'església que s'havia construït sobre un antic castell. Si us animeu, i teniu temps, us hi podeu apropoar amb cotxe seguint les indicacions des de la plaça que queda darrera del castell. D'aquesta església del Bullidor provenen la pila baptismal i una tala que es conserven a l'església de Barbens.
Creu de terme
El Bullidor
Fins aquí arriba l'itinerari que us hem proposat per conèixer el centre de la plana d'Urgell, territori que gira al voltant del canal d'Urgell, una infraestructura que ha estat capaç d'aconseguir una transformació espectacular en tots els nivells d'aquesta zona. Com hem pogut veure, tot i no estar en una zona eminentment turística i no tenir unes poblacions excessivament atractives pel que fa aquest camp, si és molt interessant poder conèixer des del punt de vista paisatgístic, natural i patrimonial els tresors que ens amaga aquest racó de l'oest català.
