Kms: 43
Punt de partida: Graus
Com arribar-hi: Des de Lleida es pot optar per arribar-hi
via A-22 direcció Osca, o bé, per la N-230 direcció Vielha. Si ens decidim per
l'autovia d’Osca, un cop a Barbastre heu de prendre la N-123 direcció Graus. Si en canvi pugeu per la N-230, a Benavarri, heu de prendre la mateixa N-123 direcció
Graus.
En aquest itinerari partirem de
l’important nucli de Graus, en què gaudirem de la seva gran animació i del seu
riquíssim patrimoni arquitectònic, per a resseguir posteriorment la vall del
riu Isàbena, la qual compta amb una gran quantitat de monuments romànics
imprescindibles per als amants de l’art i la història.
Itinerari. Font: Google Maps
La història del poblament de Graus, així com a la resta de la Ribagorça, es
remunta al paleolític, tal i com demostren les restes trobades a la zona. Serà, però,
a partir de la reconquesta als musulmans, l’any 1083, que Graus començarà a
agafar certa importància que es materialitzarà en els propers segles XVI i
XVII, durant els quals es van realitzar importants construccions que demostren
aquesta prosperitat.
Detall de Graus
La capital ribagorçana compta amb més de 2000 habitants (nucli més poblat
de la comarca), i és un important centre de serveis que aplega gent de tota
la comarca, així com visitants de Graus com gent que puja cap al
Pirineu i fa parada a la capital de la Ribagorça. Si decidiu fer aquest
itinerari en dissabte, podreu copsar l’animació que us
comentem.
Vista de Graus des del mirador del Sagrat Cor
A continuació us proposem un itinerari per
Graus resseguint els monuments més importants de la població:
- Pont de
la Magdalena, de la Creu o de Abajo
- Portal
de Chinchin
- Palau
dels Mur
- Plaça
Major
- Basílica
de la Penya
- Església
de Sant Miquel
- Antiga
Església de la Companyia (Actual Espai Pirineus)
Situat a l’entrada de Graus, es troba el pont d’estil medieval que
creua el riu Éssera. Podeu deixar el vehicle just on comença la zona
d’aparcament i iniciar des d’aquí l’itinerari. Ens trobem davant un senzill
però bell exemple de pont d’estil medieval. El pont actual és del segle XVI,
tot i que es va construir amb les pautes constructives dels ponts medievals, i va substituir l’original del segle XII. El pont està format per tres ullals de mig
punt, i servia per salvar el curs del riu Éssera en el camí que duia a
Benavarri.
Pont de la Magdalena
Si creuem el C/Joaquin Costa a l'alçada del pont medieval,i reculem uns
metres enfilarem un carrer que ens durà cap al centre de Graus. Entrarem a la
població per un dels portals històrics amb què comptava Graus, el Portal de Chinchin que encara
resta en peus junt amb el de Linés i el del Barón. El de Chinchin era la porta
d’entrada més oriental de totes elles.
Portal de Chinchin
Portal de Chinchin
Un cop el travessem, seguirem pel carrer de San Vicente Ferrer, el qual
s’endinsa al Barrichós (barri de avall).
Detall del Barrichós
Durant els segles més prospers de la població (XV i XVI), en aquest barri s’hi construïren importants cases senyorials com la Casa Fanton, Casa Oncins, Casa Torquemada o la Posada de Juan Tallada. Al final del carrer ens aturarem per contemplar el Palau dels Mur. Els Mur foren una important família noble, els quals edificaren al segle XVI un palau gòtic tardà amb aspectes renaixentistes. El palau compta amb dues plantes, la primera, destinada a la família noble, amb uns grans finestrals, mentre que la segona, destinada al servei, es d’aparença més senzilla. A la seva façana hi llueix l’escut de la família.
Palau dels Mur
Prenem el carrer Major i ens dirigim a l'espectacular Plaça Major, d’estil renaixentista. Es tracta d’una plaça porticada rodejada per edificis de bellíssimes façanes.
Plaça Major
Entre aquests edificis trobem l’Ajuntament, del segle XVI amb porxos de mig punt d’estil renaixentista aragonès i que llueix l’escut del poble a la seva façana. Flanquejant l’ajuntament hi ha la Casa del Barón i la Casa de Heredia, amb les seves façanes amb pintures al·legòriques i coloristes. A més a més, podem observar la bellesa de la Casa Bardají, d’estil neoclàssic o la Casa Capucho i la Casa de la Cultura.
Detall de la Plaça Major
Detall de la Plaça Major
Detall de la Plaça Major
Basílica de la Peña
Basílica de la Peña
Interior de la Basílica de la Peña
Mirador del Sagrat Cor
Panoràmica des del mirador del Sagrat Cor
Reprenem l’itinerari baixant altre cop pel carrer de l’Hospital, i aquest
cop en comptes de girar cap a la plaça Major, enfilem recte fins a sortir a la
Calle Barranco. Sortirem quasi davant de l’església parroquial de Sant Miquel.
L’església de Sant Miquel és d’origen romànic, tot i que ha sofert diverses
modificacions al llarg dels segles, que li han conferit l’aspecte actual.
Església Parroquial de Sant Miquel
Tornem a baixar pel carrer principal i prenem el carrer Baltassar Gracian
fins a sortir a la plaça de la Companyia. Davant nostre s’aixeca l’imponent
edifici que actualment alberga l’Espacio Pirineos, un centre de divulgació sobre
el Pirineu. Si ho desitgeu podeu visitar-lo. Trobareu els horaris a la pàgina
web del centre: www.espaciopirineos.com. L’edifici és el que queda del col·legi i església de la Companyia de
Jesús (els jesuïtes), instal·lats a Graus el 1651. L'església es
consagrà el 1722 i s’acabà el 1726, i s’inspira en l’església de il Gesú de
Roma. L’església de la Companyia és un temple de creu llatina, tot
i que l’amplada de les capelles laterals li confereixen aspecte de temple
rectangular, i està coronat per un cimbori octogonal. L’església i el col·legi
han tingut alts i baixos des de la seva fundació fins que als anys 70 del segle
passat s’abandonà al culte l’església, i el col·legi es va desmuntar pedra a
pedra per a la construcció del santuari de l’Opus Dei de Torreciudad.
Antiga església jesuita, actual Espacio Pirineos
Per acabar la visita a Graus us proposem un agradable passeig per l’animat
carrer Barranco on podeu descansar en qualsevol de les terrasses de les
cafeteries que hi ha al llarg de l’artèria principal del poble.
Detall de la Calle Barranco
Si seguim fins a l’inici del carrer veureu a mà esquerra el monument al grausí Joaquin Costa, polític regeneracionista de principis de segle XX, impulsor entre d’altres del canal d’Aragó i Catalunya. Per tornar fins al cotxe podeu fer-ho pel passeig que bordeja el riu Èssera i que parteix de la petita plaça que hi ha a la vora del pont que creua el riu.
Monument a Joaquín Costa
Passeig vora l'Essera
Sortirem de Graus travessant el pont sobre el riu en direcció a Vielha,
enfilant d’aquesta manera la vall del riu Isàbena.
En 6 km arribem al poble de Capella. Als peus de la carretera veiem ja l’espectacular pont medieval. Podem deixar el cotxe a la zona habilitada.
En 6 km arribem al poble de Capella. Als peus de la carretera veiem ja l’espectacular pont medieval. Podem deixar el cotxe a la zona habilitada.
Estem davant d’un dels millors ponts romànics que podem veure a la zona, datat als
voltants del segle XIII. Amb una longitud propera als 100 metres i tan sols una
amplada de 2,75 metres, és sens dubte, el millor exemple de pont medieval de
totes les comarques pirinenques i prepirinenques centrals. Està format per set
arcs, éssent molt petits els dels extrems fins als tres centrals que tenen una
gran dimensió, conferint-li una marcadíssima morfologia de llom d’ase (perfil amb dos
vessants, amb arcs que van augmentant de dimensió fins a la meitat). Els pilars tenen els tallamars que serveixen
com a contraforts i per frenar la força de l’aigua. La prolongació d’aquests
tallamars projecten a la calçada uns apartadors que facilitarien el pas de
persones i animals.
Pont medieval de Capella
Pont medieval de Capella
Pont medieval de Capella
Reprenem la nostra ruta en direcció nord, fins arribar a l'ermita de
Nuestra Senyora del Llano, situada uns metres més endavant de l’encreuament de
Laguarres, a mà esquerra de la carretera.
Tot i que l'interior d'aquesta església no és visitable, podem aturar-nos per contemplar aquesta bella ermita romànica del segle XII. Consta d'una sola nau, amb una volta de canó i un important absis. Les capelles laterals són afegitons del segle XVI, mentre que el campanar d'espadanya s'hi va afegir durant el segle XVIII.
Ermita de Nuestra Señora del Llano
Tot i que l'interior d'aquesta església no és visitable, podem aturar-nos per contemplar aquesta bella ermita romànica del segle XII. Consta d'una sola nau, amb una volta de canó i un important absis. Les capelles laterals són afegitons del segle XVI, mentre que el campanar d'espadanya s'hi va afegir durant el segle XVIII.
Ermita de Nuestra Señora del Llano
Seguim el nostre camí en direcció a Roda de Isabena. Amb pocs minuts arribarem a la cruïlla que ens durà fins a Roda. Des de la llunyania ja podem observar el poble, situat sobre un turó, atalaia perfecta de vigilància sobre les terres del sud. Roda de Isabena és la població més petita de la península que compta amb una seu catedralícia. Els comtes ribagorçans, a mitjans del segle IX,i degut a l'enfortiment polític del seu comtat, aconseguiren una seu episcopal pròpia, establint-la a Roda de Isabena, la seva capital. L'any 856, el Bisbe Odisend, consagrà el primer temple catedralici. 50 anys més tard, i degut a la ràtzia del fill d'Almanzor, Roda i la seva catedral van quedar arrasades. L'any 1010, recuperada pels cristians, s'inicià la segona catedral, que es consagrà l'any 1030, tot i que la seva construcció s'allargà uns anys més. El final de la diòcesis de Roda fou l'any 1049, en què Ramon Berenguer IV reconquerí Lleida als musulmans i la jurisdicció eclesiàstica de Roda va passar a la diòcesis de Lleida. Tot i això, fins al segle XIV Roda va conservar el títol de seu catedralícia i un capítol catedralici format per vuit membres sota la direcció d'un prior.
La Catedral de San Vicente és un magnífic temple romànic llombard aixecat durant els segles XI i XII en temps del bisbe de Ramon, més tard canonitzat i anomentat San Ramon de Roda. El temple ha patit diferents reformes al llarg de la història, fins a les importants obres que es dugueren a terme al segle XVIII, les quals li han conferit la imatge actual, amb la torre i el pòrtic de la façana principal. És un temple de planta basilical amb tres naus i els seus respectius abisis.
Adossat a un dels absis, hi trobem la capella de San Agustin, la qual podria formar part del primitiu temple arrasat l'any 1006. Sota de l'altar major hi trobem una gran cripta oberta on hi ha el sarcòfag de San Ramon. Podem observar també importants pintures murals en una altra petita cripta així com a la capella de San Agustin, atribuint-se aquestes últimes al Mestre de Taüll. La Catedral de Sant Vicente, va patir als anys 70 un robatori pel lladre d'art més important d'Europa del segle XX, Eric el Belga, el qual s'endugué peces importantíssimes, entre elles la cadira del bisbe Ramon de Roda, un dels mobles més antics de l'Europa Occidental.
Portada renaixentista de la Catedral de San Vicente
Torre de San Vicente
Catedral de San Vicente
Adossat a un dels absis, hi trobem la capella de San Agustin, la qual podria formar part del primitiu temple arrasat l'any 1006. Sota de l'altar major hi trobem una gran cripta oberta on hi ha el sarcòfag de San Ramon. Podem observar també importants pintures murals en una altra petita cripta així com a la capella de San Agustin, atribuint-se aquestes últimes al Mestre de Taüll. La Catedral de Sant Vicente, va patir als anys 70 un robatori pel lladre d'art més important d'Europa del segle XX, Eric el Belga, el qual s'endugué peces importantíssimes, entre elles la cadira del bisbe Ramon de Roda, un dels mobles més antics de l'Europa Occidental.
Els horàris de visita de l'interior de la catedral són a les 11:15-12:30-13:30-16:30-17:30 i 18:30, previ pagament de 3€.
Adossat al temple trobem antigues dependències de la Seu catedralícia, així com un bellíssim claustre romànic. Datat al segle XII, és un claustre rectangular amb arcs de mig punt i els capitells decorats amb motius vegetals i algun que altre animal.
A les dovelles dels arcs hi trobem inscripcions recordatòries dels bisbes de Roda, a l'igual que en làpides esculpides amb el mateix fi, éssent la més antiga de l'any 1143. L'antic refectori manté avui dia les seves funcions, ja que actualment hi ha un restaurant.
Claustre de San Vicente
A les dovelles dels arcs hi trobem inscripcions recordatòries dels bisbes de Roda, a l'igual que en làpides esculpides amb el mateix fi, éssent la més antiga de l'any 1143. L'antic refectori manté avui dia les seves funcions, ja que actualment hi ha un restaurant.
Dovella del claustre de San Vicente
Un cop visitada la Catedral, us podeu atansar al mirador que s'obre darrera del temple i des del que s'hi albiren les serres prepirinenques presidides per l'imponent massís del Turbó. Us podeu deixar seduir per la història que es respira entre els carrerons medievals de Roda fent-hi un agradable passeig.
Roda d'Isàbena
 |
| Mirador |
Panoràmica des del mirador de Roda
Ens dirigim a l'última etapa del nostre itinerari, el Monestir de Santa Maria d'Obarra, però abans passareu pel poblet de Serraduy, un llogaret al qual s'hi accedeix per un petit pont medieval, amb modificacions posteriors amb tres arcs i recolzat sobre el rocam. Si decidiu fer-hi una parada, podeu descansar sota la balma en la qual hi ha una font de la que mana una aigua boníssima i ben fresca.
Pont i ermita de Serraduy
Balma de Serraduy
Ara sí, arribem a l'àrea d'estacionament del monestir d'Obarra. Per arribar-hi hem de caminar pel voral de la carretera fins arribar al camí que ens conduirà fins a l'esplanada del Monestir. Després de creuar un pont, amb aparença medieval però de construcció moderna, arribem a Santa Maria d'Obarra. El pont original se'l va endur, malauradament, una riuda l'any 1963.
Zona d'aparcament del monestir d'Obarra
Monestir d'Obarra
Les visites al monestir les organitza l'associació Mallalta de Graus. Podeu consultar a la seva plana web els horaris de visita que van canviant depenent de l'època de l'any: http://mallata.wordpress.com/monasterio-de-obarra/. El preu de la visita és de 3€ i us aconsellem que quadreu els horaris per poder fer-la ja que l'explicació de la guia és d'una gran qualitat.
"Forat entre
roques", és el significat de la paraula Obarra en euskera (recordem que la toponímia de molts pobles del Pirineu tenen arrel euskera, la qual cosa ens demostra que en tota aquesta zona s'hi parlava la llengua basca) . Situat en un
enclavament impressionant al fons de la vall de l’Isabena a la sortida del
congost d’Obarra, hi trobem el Monestir. La seva situació respon a l'estratègia de dotar tota la zona fronterera amb els dominis musulmans, d’una
línia de fortificació tant militar com religiosa.
Monestir d'Obarra
El monestir estava sota l’ordre dels monjos benedictins. Sembla ser que els seus orígens es podrien situar en època
visigòtica. D’aquest moment són alguns elements que trobem al temple, com la
pila baptismal, dos capitells de la portalada sud o quatre capitells que fan
les funcions de mènsules decorant l’altar major. Les ràtzies del fill
d’Almanzor, Abd-el Malik haurien estat les causants de la desaparició del
temple original. Les estructures actuals daten del segles XI i XII i són un
clar exemple del més pur romànic llombard, amb els arquets cecs que trobem als
murs o els frisos amb formes geomètriques.
Monestir d'Obarra
Del monestir sol
queda en peu el temple. L’edifici és de planta basilical, amb tres naus
acabades amb els seus respectius absis i rematat amb una volta de canó. El
campanar és va començar a construir però els murs sol van arribar a una altura
de tres metres. Impacta l'austeritat i senzillesa del seu interior junt amb la perfecció constructiva i
el sistema de proporcions utilitzat.
Nau del monestir d'Obarra
El restabliment
del bisbat de Barbastre el 1571, suposà la desaparició del priorat i va
començà una època fosca que acabarà amb el posterior abandonament del monestir i la
demolició de part de les seves estructures. El 1931 fou declarat monument
d’interès nacional, però no fou fins als anys 60 del segle passat que no es
dugué a terme la reconstrucció de les parts esfondrades i la restauració completa del temple.
A la mateixa
esplanada on trobem el monestir hi ha la petita ermita de San Pablo. Del segle
XII, aixecada per donar servei als peregrins que anaven cap a Santiago i viatgers
que no podien fer ús de les instal·lacions del monestir. Consta d’una sola nau
amb volta de canó i uns absis semicircular.
Ermita de San Pablo
El conjunt també
comptava amb un molí fariner a la riba del riu, que actualment està habilitat
com a alberg.
En aquest punt finalitza la nostra primera ruta per la Ribagorça. A partir d'aquí podeu optar per desfer el camí fins a Graus, o si ho desitgeu, seguir en direcció a Bonansa, on gaudireu del pas del prepirineu als primers paisatges pirinencs un cop coroneu el port del mateix nom. Uns quilometres més enllà de Bonansa fareu cap a l'encreuament amb la N-230 vora el Pont de Suert, on podreu optar per retornar cap a casa o, depenent de l'horari enllaçar amb la ruta de la Vall de Boí (tot i que si es fan les visites completes, fer les dues en un dia és complicat).
