Km: 61
Punt de partida: Benavarri
Com arribar-hi: Si venim per l'autovia a-2, prendre la sortida amb direcció Vielha (N-230). Seguint per aquesta carretera en una hora arribarem a Benavarri.
En aquest segon itinerari per la Ribagorça descobrirem l'altra capital del històric Comtat, la qual amb la recent restauració del seu castell, s'erigeix com un important centre cultural i turístic de la zona. A partir d'aquí descobrirem, resseguint aquest cop el riu Noguera Ribagorçana, les importants torres defensives de Luzás i Viacamp, el nucli medieval de Muntanyana, per acabar la nostra ruta a Sopeira, on podrem visitar el monestir benedictí d'Alaó i la presa d'Escales.
Detall de la ruta. Font Google Maps
Ens trobem a Benavarri, que junt amb Graus i Roda d'Isàvena, fou capital històrica del Comtat de la Ribagorça. Actualment compta amb 1200 habitants i és co-capital de la comarca aragonesa de la Ribagorza, conjuntament amb Graus.
Històricament va tenir una gran importància, fet que ho demostra el seu ric patrimoni, que l'ha convertit en un important nucli turístic del Prepirineu de la franja. La seva situació en una terra de frontera històrica entre els territoris cristians i els dominis musulmans, i el seu enclavament a dalt d'un turó, foren factors que dotaren a Benavarri d'aquesta cabdal importància.
Entre els seus monuments destaca, per sobre de tots, el seu castell, el qual va estar en estat d'abandó durant molts anys fins que l'any 2011 es va acabar una restauració de gran qualitat. A més a més, també compta amb l'església neoclàssica de Nostra Senyora de Valldeflors, la plaça Major o l'Ajuntament.
Façana de l'Oficina de turisme. Benavarri
Castell de Benavarri
Comencem el nostre itinerari davant de l'oficina de turisme, prop de la plaça Major. Aquí, si ho desitgem, podem sol·licitar informació sobre els monuments de Benavarri o sobre la comarca de la Ribagorza. Davant nostre s'aixeca la Casa de la Vila, edifici rehabilitat durant els anys 80 del segle passat, que reprodueix una façana renaixentista. Si seguim direcció a l'església parroquial passarem per sota dels porxos de Vergara, d'origen medieval, en els quals podrem fer volar la nostra imaginació i traslladar-nos a l'edat mitjana. De seguida arribem a la plaça que s'obra davant de la imponent façana neoclàssica de Nostra Senyora de Valldeflors. Fou consagrada l'any 1844 i destaca per les seves grans dimensions, no sols de la façana, sinó de tot el seu conjunt. Alberga una petita col·lecció d'art sacre amb peces de gran valor, com l'arqueta de San Medardo del segle XVI, la Verge de Linares del segle XII, o el retrat de Santa Elena del segle XIV.
Ajuntament i porxos de Vergara. Benavarri
Ntra. Sra. de Valldeflors. Benavvari
Resseguint les indicacions arribarem a dalt del turó on trobem l'imponent fortificació del castell. Abandonat durant molts anys, finalment es va emprendre una important obra de consolidació i restauració de tot el recinte. Estem davant d'un conjunt fortificat amb una diversitat d'estructures que van des del segle XI fins al segle XIX. Cada època va deixar la seva empremta en el recinte, la qual cosa ens ajuda a comprendre la importància de l'enclavament de Benavarri.
Castell de Benavarri
Castell de Benavarri
Actualment, i degut a totes les reformes patides, té més semblança a una fortificació del segle XIX, que no pas al castell medieval originari. Sembla ser que en època musulmana ja hi havia en aquest turó algun tipus d'estructura defensiva. Fou, però, després de la conquesta per part del rei Ramir I, l'any 1062, que aquest va manar edificar-hi un castell per tal d'assegurar la frontera amb els dominis musulmans. El castell comptava també amb una església romànica.
El castell de Benavarri passà a ser residència dels comtes de la Ribagorça i més tard, en una reforma del segle XIV, l'església romànica es transformaria en un gran temple gòtic. A partir d'aquest moment, el recinte s'anà fortificant, deixant-hi cada època la seva empremta. Podem observar restes de les obres dels segles XIV i XV, obres d'un castell que Felip II va manar desmantellar a finals del segle XVI, junt a les reconstruccions realitzades durant el segle XIX, per adaptar la fortificació a les guerres carlines, les quals li han donat el seu actual aspecte de fortificació moderna.
Castell de Benavarri
El castell restà abandonat durant el segle XX, i no fou fins el 1991 que es va endegar un lent procés de restauració que culminaria el 2011.
Castell de Benavarri
Castell de Benavarri
Castell de Benavarri
Ermita de San Medardo
El conjunt, format per la petita ermita, el colossal noguer que la custòdia i la frondosa vegetació del parc, el fa un lloc ideal per fer-hi un passeig o descansar una estona per afrontar la següent etapa del nostre itinerari.
Parc de San Medardo
Ermita de San Medardo
Agafem el cotxe i tornem a Benavarri per resseguir el nostre itinerari. Prenem la carretera N-230 direcció Vielha i en 8 quilòmetres arribem a l'encreuament de Luzás. Després de conduir durant 5 quilòmetres per una agradable carretera arribem al nostre destí. Des de la proximitat ja podem albirar la silueta de la imponent torre del castell de Luzás.
Luzás
Deixem el cotxe fora del petit poble i ens dirigim a visitar l'exterior d'un petit tresor del romànic que ens regala aquesta població. Es tracta de l'església de San Cristóbal. Construïda durant el segle XIII, combina trets del romànic jaquès amb tocs llombards i presenta una planta basilical amb tres naus, rematada pels seus tres absis corresponents.A la façana principal s'obre la portada d'accés, sota un arc de mig punt amb grans dovelles. la torre-campanar, és obra d'una reforma posterior del segle XVI. L'església està declarada, des del 2004, com a Bé d'Interès Cultural.
Església de San Cristobal
Església de San Cristobal
Ara sí, ens dirigim resseguint els costeruts carrerons fins al turó on està emplaçada la torre. L'accés a la part final del turó no està arranjada i per persones amb mobilitat reduïda pot presentar alguna dificultat.
La Torre de Luzás és l'únic vestigi que queda del que fou el castell que ocupava aquest turó. Aquesta fortificació, que data del segle XI, fou promoguda per Arnau Mir de Tost, (personatge important que en rutes posteriors tractarem més a fons) vescomte d'Àger i vassall del Comte d'Urgell, qui junt amb aquest van reconquerir i fortificar part de la Ribagorça, com en el cas de Viacamp (més tard visitarem el seu castell), per formar una línia de defensa contra els musulmans.
Torre de Luzás
La torre de l'homenatge, que és l'única estructura que queda dempeus de l'antiga fortalesa, (excepte un petit pany de muralla semi derruït en un extrem del turó) té una alçada de 25 metres i 6 plantes. És de planta pentagonal a l'exterior i quadrangular al interior, fet que facilitava la seva inexpugnabilitat. Les dues primeres plantes estaven destinades a magatzem. A la tercera hi trobem la planta noble, amb l'entrada principal. Les plantes restants estaven destinades a la defensa de la torre.
Tot i no estar restaurada, ni tenir uns accessos dignes per la importància que té, durant l'any 2002 s'hi van dur a terme treballs per a la seva consolidació. Almenys, tot i no estar en les condicions que desitjaríem, hem de celebrar que no hi ha cap perill d'esfondrament a l'espera que vinguin temps millors i amb més sensibilitat per al patrimoni i puguem veure aquest espai restaurat i museïtzat com es mereix.
Tornem al cotxe i desfem el camí fins a tornar novament a l'eix del nostre itinerari, la N-230. Després d'uns 20 quilòmetres, aproximadament, arribarem a l'encreuament de Viacamp, tot i que des de bastants quilòmetres abans ja podrem veure el perfil de la seva imponent torre circular.
Un cop ens desviem trobem una gran esplanada amb un restaurant i una oficina de turisme, on podem aprofitar per agafar informació de la comarca (dels nostres destins i de molts d'altres que se'ns escapen en aquesta ruta). A partir d'aquest punt prendrem el camí asfaltat que enfila fins a la petita població de Viacamp. Seguim les indicacions fins al pàrquing per als vehicles i des d'aquí ja podem observar el conjunt medieval de Viacamp, una joia amagada als ulls dels conductors de la N-230.
Torre de Viacamp
El primer que ens trobem és una petita ermita, dedicada a l'advocació de l'Assumpció. Els seus orígens el trobem en un antic monestir visigòtic, tot i que l'actual temple és fruit de diverses modificacions al llarg de la història. Els seus orígens estarien sobre l'any 1072, tot i que purament medieval sembla ser que sol es conserva part del mur sud i algun element arquitectònic.
Ermita de l'Assumpció
Ermita de l'Assumpció
Seguim caminant pel passeig que rodeja el turó fins a arribar a la part superior del mateix on ens trobarem amb el conjunt de l'antic castell de Viacamp.
Castell de Viacamp
Església de San Esteban
Seguim el camí fins a la part més alta de la plataforma del turó on hi veiem la torre de Viacamp presidint-lo. En aquest espai hi trobarem diferents estructures defensives de l'antic castell. L'únic, però, que resta en peus és la torre que sembla ser que era una construcció anterior al castell i fortificació que es va edificar més tard a l'entorn d'aquesta.
Torre de Viacamp
La torre fou construïda als volts de l'any 1060, sota el regnat de Ramir I, per tal de crear una línia defensiva per repel·lir les ràtzies dirigides per Abd el Malik. De planta circular, té una altura de més de 20 metres, amb uns murs de 2,25 metres de grossor. Consta de 4 plantes, tenint la primera funcions de magatzem, la segona feia les funcions de porta principal, i la tercera i la quarta estaven destinades a la defensa de la torre. Fou restaurada durant l'any 2006, afegint-hi una estructura metàl·lica que facilita l'entrada a la torre i una escala de caragol interior que ens durà fins al pis superior, des del qual gaudirem d'unes vistes privilegiades de la Ribagorça i dels pics del Pirineu central.
Torre de Viacamp
Torre de Viacamp
Vistes des de la Torre de Viacamp
Arribem a Pont de Muntanyana, important nucli de serveis entre Benavarri i Pont de Suert. Podeu aprofitar per agafar forces en qualsevol dels seus establiments de restauració que trobareu a peu de carretera. Pont de Muntanyana es considera un poble de pas, quedamt-se normalment les persones que s'hi aturen a la via principal. Nosaltres, però, us aconsellem que feu una visita al seu nucli antic, per gaudir de l'encant i la pau que us espera a l'altra riba de la Noguera Ribagorçana. Creuareu el riu per una passarel·la penjant des de la qual gaudireu d'una magnífica vista sobre la llera del riu i de la petita façana de Pont. Aquesta passarel·la, vestigi de la guerra civil, fou construïda per la 2a companyia de sapadors de Tenerife el 4 d'abril de 1938. Durant la retirada republicana, els ponts foren destruïts per obstaculitzar l'avenç de les tropes franquistes.
Passarel·la de Pont de Muntanyana
Noguera Ribagorçana
Un cop a l'altra riba feu-hi un passeig perdent-vos pels seus carrerons porticats fins a arribar davant de la petita façana plateresca de l'església parroquial.
Església de Pont de Muntanyana
Torneu a creuar la passarel·la i agafeu el cotxe per dirigir-vos a la nostra propera parada, Muntanyana. Per arribar-hi hem de conduir direcció Vielha i en un quilòmetre ens trobarem amb l'encreuament. Seguirem fins a arribar fora del nucli, on haurem de deixar el vehicle en la zona destinada com a tal. Muntanyana és una d'aquelles visites que us sorprendrà, primer pel poc coneixement que se'n té i segon pel magnífic patrimoni medieval que atresora.
Muntanyana
Muntanyana és un nucli semi-despoblat, que actualment s'està restaurant gràcies a l'Associació d'Amics de Muntanyana, creada el 1990 per a la recuperació del patrimoni del Conjunt. Durant els anys 60 en plena època de despoblació rural, l'ajuntament es va traslladar a Pont, quedant en estat d'abandonament Muntanyana i posant en perill la conservació del seu patrimoni. No fou fins l'any 1984, en el qual es va declarar conjunt historicoartístic, que es va començar a prendre lentament consciència sobre la importància del patrimoni de Muntanyana. Actualment continua en un lent procés de restauració impulsat per l'associació anteriorment citada.
Muntanyana
Muntanyana
Per a la seva visita us aconsellem que porteu calçat confortable, ja que l'empedrat dels seus carrerons no és molt còmode, tot i que té un encant especial atès que són carrers que es conserven amb el seu aspecte original des de fa segles. Prepareu-vos durant la visita, per a fer un viatge fins a l'edat mitjana, gaudint de cada una de les seves tres esglésies, restes de dos castells, un pont i cadascun dels racons que us oferirà Muntanyana.
Muntanyana
Abans de creuar el pont trobem un cartell on s'indica un mirador i una torre defensiva. En 10 minuts arribem al lloc indicat. Us aconsellem que us hi atanseu ja que us podreu fer una idea de la joia que tenim davant nostre.
Un cop hem creuat pel pont gòtic que uneix els dos barris de Muntanyana, deixeu-vos portar per l'ambient tranquil i visiteu el poble sense cap itinerari predeterminat. Si opteu per atansar-vos a l'ermita de Sant Joan, podreu gaudir d'un temple romànic d'una sola nau amb un campanar d'espadanya i una bonica portada de mig punt.
Muntanyana
Muntanyana
Ermita de Sant Joan
Pont medieval
Si retornem al nucli i seguim pujant anirem trobant espais ben senyalitzats com la Torre de la Carcel, estructura del sistema defensiu de Muntanyana. Seguim caminant, i ens plantarem davant de la preciosa portada de l'església de Santa Maria de Baldós. Estem davant d'un temple romànic dels segles XII-XIII, amb elements de transició al gòtic. Presenta una planta de creu llatina amb una sola nau i un sol absis. La portada de mig punt amb sis arquivoltes és d'una bella factura.
Sta. Maria de Baldós
Sta. Maria de Baldós
Darrera del temple trobem les restes de la torre defensiva del segle XI que culminava la fortalesa de Muntanyana.
Agafem el cotxe i seguim en direcció a Vielha, gaudint dels paisatges que van canviant a mesura que ens dirigim més al nord. 20 quilòmetres ens separen del nostre proper objectiu. Arribem al desviament de Sopeira i de seguida veurem anunciat el monestir d'Alaó. Es pot arribar amb el vehicle fins a la mateixa porta del monestir, però us aconsellem que deixeu el cotxe en el petit pàrquing que trobareu al peu de l'embassament i feu un agradable passeig per la vora de l'aigua fins a arribar al monestir. Estem rodejats d'escarpades muntanyes, voltors i un petit embassament que es forma després de l'imponent presa d'Escales que després visitarem. És en aquest espai privilegiat, i dominant l'antic camí ral que duia de Pont de Suert a Benavarri que trobem aquesta joia del romànic llombard.
Sopeira
Sopeira
Sopeira
El monestir de Santa Maria d'Alaó està documentat des de l'any 806, en què, el comte de Tolosa va encarregar reorganitzar l'antic monestir de Santa Maria, fundat en temps visigòtics, aproximadament durant el segle VI. Fou destruït l'any 1006 pels musulmans, perdent la seva condició de monestir degut a la reforma cluniacenca i passant a dependre de Roda d'Isàvena. Fou el bisbe Ramon de Roda, el que li va donar el seu gran impuls, reformant-lo i encarregant-lo a l'ordre dels benedictins. Fou consagrat l'any 1123, i és d'aquesta època que adopta el seu aspecte actual. La importància que adquirí des d'aquest moment es veu reflectida en que es el seu abat assistia a les Corts del Regne d'Aragó. Estava sota la influència del monestir d'Obarra, tot i que també dominava altres temples del seu entorn.
És un magnífic edifici d'estil romànic llombard amb influències de la nova corrent constructiva que arribava des de Cluny. Consta de tres naus, la central més alta, amb els seus tres ansis respectius i un fris amb arquets cecs típics del romànic llombard. La torre, més moderna, consta de quatre plantes. L'entrada principal presenta una petita porta adovellada amb arc de mig punt i arquivoltes. Trobem també un crismó trinitari esculpit damunt de l'arquivolta. El monestir tenia un petit claustre del qual sol queden algunes restes de les columnes originals.
Monestir d'Alaó
Monestir d'Alaó
Durant la desamortització de Mendizábal de 1836, perdé la seva condició monàstica i va passar a ser la parròquia de Sopeira. Durant la guerra civil patí un incendi i importants destrosses. Durant l'última dècada ha estat restaurat, essent declarat l'any 2004 Bé d'Interès Cultural. Per visitar l'interior, durant la temporada d'estiu trobem un punt d'informació turística a l'exterior del monestir, mentre que fora de temporada ens podem dirigir a Casa Eduardo, situada al mateix carrer passats els apartaments turístics.
El monestir conté una importantíssima col·lecció de documents, el cartulari d'Alaó amb 327 documents referents al monestir i les seves dependències des de l'any 806 fins al 1245.
Als peus del monestir comença el camí de l'Aubaga, un camí que voreja les aigües de la Noguera i que ens porta fins a un pont medieval que bé es mereix una visita. Són 400 metres que es caminen en poc més de 5 minuts, per la qual cosa us aconsellem que us hi arribeu. Aquest, era el punt per on el camí medieval de Pont de Suert creuava el riu abans d'arribar al monestir d'Alaó. Es caracteritza per tenir una estructura asimètrica, amb tres ullals, un central i dos desplaçats a la dreta. Té quasi 40 metres de longitud i tres d'amplada, amb una morfologia de llom d'ase, típic dels ponts de l'època.
Camí de l'Aubaga
Pont medieval
El camí segueix per l'altra riba, que si sou caminadors i teniu temps, val la pena fer-hi un bon passeig.
Tornem al cotxe i ens reincorporem a la N-230, per visitar la imponent presa d'Escales. A escassos tres quilòmetres de Sopeira trobem un petit espai on poder aparcar el cotxe i veure el coronament de la presa. L'embassament d'Escales es construí l'any 1955 per a la producció elèctrica. Té una superfície de 140 ha. i una longitud de 8 quilòmetres, la presa està al municipi de Sopeira i la cua toca a Pont de Suert. No és dels embassaments més grans del Prepirineu, però sí que presenta una profunditat molt important, al voltant dels 100 metres.
Embassament d'Escales
Amb la construcció de l'embassament van quedar sota les aigües els pobles d'Aulet, Castanyer de les Olles, i el monestir romànic de Lavaix, ja a la cua, tocant a Pont de Suert. Quan les aigües estan baixes podem veure les restes d'aquest monestir.
La presa, una imponent paret vertical de formigó, té una altura de 125 metres i una longitud de coronació de 200 metres. Es troba a una cota de 823 metres sobre el nivell del mar. Podeu passejar per sobre i observar per un costat la grandària de l'embassament i per l'altre la verticalitat de la presa rodejada d'escarpats serrats. Segurament podreu veure sobrevolar voltors, els quals tenen els nius en aquests cingles. Si ens hi fixem podrem observar unes escales excavades a la roca que baixen fins a la base de la presa, motiu pel qual la presa té el nom d'Escales.
Presa d'Escales
Presa d'Escales
Presa d'Escales
En aquest punt acaba aquest segon itinerari per la Ribagorça oriental. Us aconsellem, però, que seguiu fins a Pont de Suert per poder veure tota l'extensió de l'embassament i els paisatges que ens brinda aquest racó del Prepirineu. A pont de Suert, aquest Prepirineu deixa pas als primers prats pirinencs. En aquest nucli, capital de la comarca catalana de l'Alta Ribagorça, podreu fer un passeig pel seu centre històric, força desconegut, i reprendre forces en qualsevol dels seus comerços. Si ho desitgeu us hi podeu allotjar i completar la ruta a l'endemà amb una visita a la impressionant Vall de Boí, amb el seu conjunt d'esglésies romàniques Patrimoni de la Humanitat.
Les comarques de la Ribagorza i l'alta Ribagorça formen en aquest racó del Prepirineu i Pirineu una mena de parc temàtic del romànic, amb una concentració de monuments d'aquesta època única al món. Tot i que no tots els monuments presenten un estat de conservació digna de la seva importància, esperem que les administracions apostin pel patrimoni i la cultura per tal de dinamitzar aquesta regió amb un turisme de qualitat.
Esperem que amb aquests dos itineraris hagueu pogut descobrir aquest territori, que tot i pertànyer administrativament a l'Aragó, històricament, territorialment i lingüisticament és una mateixa regió a cavall entre Catalunya i Aragó.
1xBet korean sports betting: Where is the best online betting site in
ResponElimina1Xbet is 1xbet live an amazing betting site that we consider to be one of the best online betting sites in the world and was launched in 2006.